http://www.citejournal.org/vol8/iss2/editorial/article1.cfm
Els autors d'aquest article escriuen sobre les web 2.0 i les xarxes socials, i la forma en que estan canviant el món en tots els seus aspectes, com són els negocis, la política, l'entreteniment i també les formes d'accedir al coneixement i d'interactuar amb ell. Parlen de que per la evolució lògica dels sistemes educatius, és necessari que s'hi introdueixin aquests canvis, per tal d'aprofitar l'experiència que tenen els adolescents sobre les tecnologies de la comunicació i la motivació extra que troben en fer servir aquests mitjans, que molt sovint no la troben en els sistemes educatius formals. Exposen també la bona rebuda que tenen els medis socials en els àmbits no formals de l'educació, com poden ser activitats extraescolars, museus, activitats per a joves, comunitats online, que d'alguna manera estan creant un pont entre l'ús de les tecnologies de la comunicació i els continguts acadèmics, traient del mig algunes limitacions que trobem a l'àmbit formal de l'educació, com poden ser qüestions de limitació de temps o la necessitat d'avaluació. Destaquen la importància que ha de tenir la comunicació i cooperació entre els professionals dels dos àmbits de l'educació, per així poder introduir les experiències satisfactòries d'uns en els àmbits de treball dels altres i evitar errors ja coneguts, i contribuir uns i altres a fer una millora qualitativa de l'educació formal. També parlen de la cooperació necessària entre els estudiants nadius digitals i els docents immigrants digitals, ja que són ells els que conviuen i treballen junts cada dia, i és una responsabilitat conjunta la d'adoptar les millores necessàries per a tots.
Ja com a opinió personal, crec que tenen tota la raó en apuntar la importància de la cooperació entre tots aquests col·lectius que treballen i conviuen en l'àmbit de l'educació. És molt important que s'ajudin entre els professionals de l'educació formal i els de la no formal, però és igual d'important o més, que escoltin als estudiants, i que aquests augmentin el seu compromís amb l'evolució dels entorns en els que han de treballar i aprendre en una època de canvis tan grans com aquesta. Fins no fa gaire, els sistemes educatius seguien la premissa de que "la letra con sangre entra", i des de llavors no veig una evolució gaire significativa, si de cas, la de deixar de banda als estudiants que no troben la motivació necessària en aquesta manera de funcionar. És un fet obvi, i els números de fracàs escolar parlen per si sols, que molts estudiants no troben motivació en aquesta manera de fer les coses, i els responsables dels sistemes educatius, en comptes d'escoltar el que aquests estudiants tenen a dir per així millorar els aspectes que els han fet fracassar, els deixen de banda. És necessària la col·laboració, és necessari que tots, des de les altes esferes de poder, fins als estudiants d'un institut públic d'una ciutat perifèrica, ens adonem de que s'han d'introduir canvis en aquest sistema educatiu, i que per que aquests canvis siguin de la millor qualitat possible, s'ha d'escoltar les opinions i les idees de tots els que conviuen en l'àmbit de l'educació, i tornant al tema de les web 2.0 i les tecnologies de la comunicació, que entre tots, experts, usuaris, docents i estudiants, siguem capaços d'entendre el moment en el que estem, i d'introduir una nova font de motivació i una nova forma de fer les coses, i que aprofitem els avantatges que ens ofereixen totes aquestes noves tecnologies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario