Pròximament... internet

En aquesta ocasió comparteixo un vídeo que presenta una curiosa "profecia" de com evolucionarà la nostra vida amb l'ús de l'internet. És un vídeo curt, que vaticina la fi de la televisió, els diaris, i els mitjans d'informació físics, palpables, i pronostica un futur on les formes d'oci més consumides consistiran en experiències sensorials i vitals mitjançant internet. Serà possible aquest futur? No ho sé, però amb la rapidesa amb que canvia tot, no em sorprendria gaire.

TED

Avui m'agradaria parlar sobre una plataforma anomenada TED que es dedica a organitzar esdeveniments on es troben alguns dels pensadors i emprenedors més importants del món per a exposar les seves idees i debatre sobre els temes que els apassionen. TED significa tecnologia, entreteniment i disseny, i en un principi  aquests eren els temes a tractar, però han anat ampliant els marges per introduir altres temàtiques que els semblen interessants. La idea amb la que neix TED al 1984 és la d'organitzar un esdeveniment anual canviant d'emplaçament, però més recentment han ampliat la seva activitat i han impulsat diverses organitzacions que es dediquen a fer conferències, i fins i tot uns premis TED. També han creat un programa anomenat TEDx, que es un programa basat en muntar conferències a nivell local , plantejades i organitzades de manera independent i voluntària, que permet gaudir a altres països del món d'experiències similars a les de TED. He estat veient diferents vídeos que tenen al youtube, en tenen un munt, i m'han semblat molt interessants les opinions que exposen els diferents ponents sobre diversos temes d'importància, sobretot relacionats amb l'educació i els reptes que es plantegen avui dia en aquest àmbit, per exemple, la introducció de les tecnologies a les escoles. La durada d'aquests vídeos sol ser d'uns quinze minuts, i crec que és molt interessant donar-hi una ullada. Aquí us en deixo un.

Superlearning

En aquesta ocasió comentaré l'article de Teemu Arina que es titula "Superlearning", i que es podeu trobar a l'enllaç següent:
http://tarina.blogging.fi/2008/05/07/super-learning/

En aquest article exposa els temes que va tractar l'Eric Davidove en una presentació sobre com funciona l'aprenentatge avui en dia. El concepte Superlearning va aparèixer al la dècada dels setanta, i definia un mètode d'estudi que es basava en adquirir i recordar tanta informació com sigués possible, però la definició que en fa l'Eric per als temps actuals és completament diferent. Ara, el concepte Superlearning defineix un nou mètode basat en l'utilització de les web 2.0 per a crear conjuntament coneixement i compartir-lo, per així obtenir bons resultats. No fa gaire temps, la feina de l'estudiant es basava en aprendre de memòria molts coneixements, a més, clar està, de les assignatures pràctiques que hagués de estudiar, però la idea era aquesta, memoritzar moltes coses per poder utilitzar-les quan fos el moment. Actualment hi ha canvis continus en tots els àmbits. La societat és dinàmica i el que ahir era la norma, avui pot ser rebutjat. Per tant, ja no té tant valor aprendre de memòria uns conceptes que demà poden ser considerats erronis o passats de moda, sinó que el que avui es busca és ser capaç d'estar al dia, ser una persona dinàmica i estar actualitzat, conèixer les novetats que es descobreixen diàriament. Per això. el "superlearner" d'avui ha de saber veure amb claredat entre l'entorn desordenat i sorollós que és aquesta societat que corre a una velocitat tremenda. A internet podem veure molt clarament aquest flux incessant de novetats i descobriments, hi ha tanta informació i s'actualitza a un ritme tant ràpid, que l'important per a un estudiant és aprendre a moure's amb facilitat en aquest entorn laberíntic, i ser capaç d'extreure'n el que necessita en el moment que ho necessita. Pot semblar fàcil, però estar a l'última és gairebé impossible. Encara que et dediquis a investigar un tema concret, hi ha tanta gent que alhora l'està investigant, treballant, desenvolupant, creant teories noves o refutant-ne d'antigues, que sempre hi ha alguna cosa que se t'escapa de les mans. El que si podem fer és intentar estar informant-nos constantment de les novetats que sorgeixen, i per aquesta funció ens poden ser útils varies eines de la xarxa, com ara les subscripcions RSS o les plataformes dedicades a compartir informació, com scoop.

Comunicació per a l'evolució.

En aquesta entrada comentaré l'article titulat "Connecting informal and formal learning. Experiences in the age of participatory media." que es troba a l'enllaç següent:
http://www.citejournal.org/vol8/iss2/editorial/article1.cfm

Els autors d'aquest article escriuen sobre les web 2.0 i les xarxes socials, i la forma en que estan canviant el món en tots els seus aspectes, com són els negocis, la política, l'entreteniment i també les formes d'accedir al coneixement i d'interactuar amb ell. Parlen de que per la evolució lògica dels sistemes educatius, és necessari que s'hi introdueixin aquests canvis, per tal d'aprofitar l'experiència que tenen els adolescents sobre les tecnologies de la comunicació i la motivació extra que troben en fer servir aquests mitjans, que molt sovint no la troben en els sistemes educatius formals. Exposen també la bona rebuda que tenen els medis socials en els àmbits no formals de l'educació, com poden ser activitats extraescolars, museus, activitats per a joves, comunitats online, que d'alguna manera estan creant un pont entre l'ús de les tecnologies de la comunicació i els continguts acadèmics, traient del mig algunes limitacions que trobem a l'àmbit formal de l'educació, com poden ser qüestions de limitació de temps o la necessitat d'avaluació. Destaquen la importància que ha de tenir la comunicació i cooperació entre els professionals dels dos àmbits de l'educació, per així poder introduir les experiències satisfactòries d'uns en els àmbits de treball dels altres i evitar errors ja coneguts, i contribuir uns i altres a fer una millora qualitativa de l'educació formal. També parlen de la cooperació necessària entre els estudiants nadius digitals i els docents immigrants digitals, ja que són ells els que conviuen i treballen junts cada dia, i és una responsabilitat conjunta la d'adoptar les millores necessàries per a tots.

Ja com a opinió personal, crec que tenen tota la raó en apuntar la importància de la cooperació entre tots aquests col·lectius que treballen i conviuen en l'àmbit de l'educació. És molt important que s'ajudin entre els professionals de l'educació formal i els de la no formal, però és igual d'important o més, que escoltin als estudiants, i que aquests augmentin el seu compromís amb l'evolució dels entorns en els que han de treballar i aprendre en una època de canvis tan grans com aquesta. Fins no fa gaire, els sistemes educatius seguien la premissa de que "la letra con sangre entra", i des de llavors no veig una evolució gaire significativa, si de cas, la de deixar de banda als estudiants que no troben la motivació necessària en aquesta manera de funcionar. És un fet obvi, i els números de fracàs escolar parlen per si sols, que molts estudiants no troben motivació en aquesta manera de fer les coses, i els responsables dels sistemes educatius, en comptes d'escoltar el que aquests estudiants tenen a dir per així millorar els aspectes que els han fet fracassar, els deixen de banda. És necessària la col·laboració, és necessari que tots, des de les altes esferes de poder, fins als estudiants d'un institut públic d'una ciutat perifèrica, ens adonem de que s'han d'introduir canvis en aquest sistema educatiu, i que per que aquests canvis siguin de la millor qualitat possible, s'ha d'escoltar les opinions i les idees de tots els que conviuen en l'àmbit de l'educació, i tornant al tema de les web 2.0 i les tecnologies de la comunicació, que entre tots, experts, usuaris, docents i estudiants, siguem capaços d'entendre el moment en el que estem, i d'introduir una nova font de motivació i una nova forma de fer les coses, i que aprofitem els avantatges que ens ofereixen totes aquestes noves tecnologies. 

Alguns avantatges que ens ofereixen els dispositius portables amb connexió a internet.

Seguint amb les reflexions sobre els textos relacionats amb les web 2.0, ara parlaré sobre un article de l'Antonio-Ramón Bartolomé que tracta sobre els paradigmes de l'aprenentatge.
En aquest article, l'Antonio ens parla dels canvis que s'aprecien en les formes d'aprenentatge a mida que s'està expandint l'us de les web 2.0 i de l'e-learning. Exposa que l'internet com a plataforma, i els múltiples dispositius per accedir a ella, estan canviant el concepte d'estudiar.
La forma tradicional d'estudiar és la que tots coneixem, seure davant d'un llibre i clavar els colzes, i va associada amb una classe, casa nostra o una biblioteca. L'ús de l'internet eixampla aquest concepte, introduint nous estris que utilitzem per a estudiar, i ampliant la varietat de llocs on ho podem fer. Actualment, és estrany l'estudiant d'universitat que no disposa d'un smart-phone, o com li diu una companya de classe, un oracle. És curiós com, un aparell tant petit, que encara que no ens  n'enrecordem és a evolució d'aquells antics telèfons que per marcar un número havies de fer girar un cercle amb forats, sigui capaç de satisfer de forma immediata qualsevol curiositat o pregunta que se'ns plantegi. El fet de disposar d'una eina tant útil i funcional ens permet accedir al coneixement des de qualsevol lloc i moment. Aquest és un avenç tan gran que jo personalment, encara no soc capaç d'arribar a comprendre la magnitud del canvi, entre altres coses, perquè no tinc l'aparell en qüestió. A més, no només estem parlant d'accedir al coneixement, sinó que amb l'evolució de les web 2.0 i l'extensió de les xarxes socials, blogs, etc, també podem fer molt més participatiu i dinàmic el fet d'aprendre, i crear i compartir tota aquella informació que ens vingui de gust. Jo tot just estic començant a conèixer les diferents possibilitats d'aquest món digital, però me n'adono de que tenim tot un món d'opcions al nostre abast, i de que no paren de sortir-ne més.

Fonts: http://elearningpapers.eu/es/article/Web-2.0-y-nuevos-paradigmas-de-aprendizaje

La Web 2.0 i la evolució d'internet.

Aquest és del primer d'un seguit d'entrades que he de fer per a la assignatura de Usos TIC relacionades amb  una sèrie d'articles que hi ha penjats a la web de l'assignatura i que parlen sobre les web 2.0 i la educació.
Començaré comentant un dels articles que està en format de vídeo, i on en Kevin Kelly, fundador i director executiu de la revista Wired, parla de l'evolució que ha tingut l'internet fins a convertir-se en el que és ara, i de com pot arribar a evolucionar i afectar a les nostres vides. Aquest vídeo es troba a l'enllaç següent: http://www.ted.com/talks/kevin_kelly_on_the_next_5_000_days_of_the_web.html

Kevin Kelly exposa que des de els anys noranta que es va començar a extendre l'ús de l'internet a nivell d'usuari, fins ara, ha evolucionat de manera que ha superat totes les nostres expectatives. Totes les possibilitats i els usos que avui ens ofereix la xarxa eren inimaginables fa deu anys. Internet, la xarxa, el núvol,  s'ha convertit en la màquina més perfecte que ha creat l'home, ja que no s'ha aturat mai en tot aquest temps, i això tenint en compte que rep, distribueix, analitza i emmagatzema quantitats d'informació que es tradueixen en xifres inintel·ligibles per la ment humana. També han evolucionat de forma sorprenent les formes d'accedir-hi. Dels antics ordinadors de taula enormes, que tenien el fons de pantalla negra i les lletres verdes,  hem passat a tenir els smart-phones que ens caben a la butxaca i podem utilitzar a tot arreu, tenint en compte les tablets i els portàtils. Jo crec què la internet-dependència és un fet evident. Actualment, és inconcebible un món sense internet. Tot funciona a través de la xarxa, el món dels negocis, la comunicació, les finances, etc. També l'hem introduït profundament a la nostra vida personal. Ens ofereix noves formes de comunicar-nos, treballar, comprar, informar-nos... cada dia apareixen noves utilitats que ens faciliten les coses.
En Kevin Kelly es pregunta que si en cinc mil dies ha
evolucionat així, com pot canviar en els propers temps? ell es respon aquesta pregunta dient que segurament s'integrarà en tots els àmbits de la nostra vida, i que per que en puguem fer un bon ús, haurem de fer-nos totalment transparents per a la xarxa. Per poder assessorar-nos, serà necessari que totes les nostres dades, gustos, aficions, estiguin penjades a la xarxa, i d'aquesta manera rebrem un servei totalment personalitzat. I davant d'aquesta perspectiva a mi sem planteja una inquietud. En un moment en que sonen veus que diuen que si google ven les dades de les persones a les empreses i als governs, que si facebook fa coses semblants, fins a quin punt vull que sàpiguen coses de mi? fins a quin punt els vull deixar entrar a la meva vida? Clarament internet ens ofereix un mar de possibilitats i avantatges, i en el futur segur que ens facilitarà les coses fins a un punt que no podem imaginar, però sabent que entre els que dominen els medis no regna la bona fe, sinó l'ànim de lucre i la perversió, pateixo per la meva intimitat.